Espècies emblemàtiques

És una petita au marina coneguda també com fumarell, paio, marineret, escateret o ocell de tempesta. Mesura de 14 a 18 cm, té una envergadura d’ala que supera el doble de la seva longitud corporal i un pes mitjà d’uns 28 grams durant l’època reproductora. Són els representants més petits de l’ordre dels procel·lariformes, que inclou els petrells, els albatros i els virots. Les nonetes tenen una taxa de fecunditat baixa: ponen un únic ou a l’any, que és incubat per ambdós progenitors.

La tortuga marina o tortuga babaua (Caretta caretta) és un rèptil marí de la família Cheloniidae. La closca pot superar el metre de longitud i pesar fins a 200 kg. Es troba a les aigües de l’Atlàntic, el Pacífic, l’Índic i la mar Mediterrània; en aquesta mar és la tortuga marina més abundant, amb una població estimada de 25.000 exemplars a la conca Algeriana (entre les Illes Balears, Múrcia, Còrsega i el nord d’Àfrica).

La nacra de roca o Pinna rudis és un mol·lusc bivalve de mida gran (fins a 40-50 cm de longitud) de distribució mediterrània i atlàntica. És important no confondre-la amb la nacra o Pinna nobilis, endèmica de la Mediterrània, la població de la qual es troba afectada des de l’any 2016 per un episodi de mortalitat massiva. Els indicadors de P. rudis serveixen per evidenciar l’evolució de les seves poblacions, ja que es necessita més informació sobre la seva biologia i ecologia.

És l’espècie de mol·lusc bivalve més gran de la mar Mediterrània. Aquest animal filtrador només es pot trobar en aquesta mar, on viu fixat al substrat durant dècades, i pot assolir una longitud de 120 cm. La seva presència indica una bona qualitat de l’aigua i de la planta marina Posidonia oceanica, el seu hàbitat preferent. A més a més, aquesta espècie promou la biodiversitat, ja que la seva gran mida proporciona hàbitat a nombroses espècies.

El dofí mular és una espècie de cetaci que fa entre 2,5 i 3,5 metres de longitud, que habita les aigües més costaneres de la Mediterrània. Emet xiulets per comunicar-se i clics d’alta freqüència per alimentar-se. El percentatge d’hores amb presència acústica mesura la presència del dofí mular en un punt determinat del litoral a partir dels sons detectats. L’indicador s’estandarditza a partir del nombre d’hores totals mostrejades.

És un mol·lusc petit, de 2 cm de longitud, que habita comunament el litoral rocós de les Illes Balears. Es considera com a espècie i com a microhàbitat, ja que pot arribar a formar petits esculls costaners de fins a 15-20 cm d’espessor. Les seves colònies es veuen afectades per canvis antròpics (per exemple, contaminació, modificació de la costa, trepig) i depenen altament de factors naturals físics intrínsecs de cada zona.

La macroalga Caulerpa prolifera és una alga verda oportunista nativa de la Mediterrània que hi està àmpliament distribuïda, amb l’excepció de zones fredes com el golf de Lleó i la mar Adriàtica. És de creixement ràpid i particularment bo a zones arrecerades de sediments fangosos amb profunditats inferiors a 20 m i riques en nutrients i matèria orgànica.

El catxalot és una espècie de cetaci que fa una mida mitjana de 16 metres de longitud, i que és comú i de gran rellevància a la mar Balear. Aquesta mar té un paper molt important per a l’espècie, ja que li proporciona aliment i un possible lloc de reproducció.

El raor (Xyrichthys novacula) és un peix de la família dels làbrids (Labridae) àmpliament distribuït en hàbitats d’arena poc profunds d’àrees temperades.